|
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
|
Els anys 1266,1277 i 1280 Guillem de Mont-Roig, Senyor del Castell de Mont-Roig, del terme de Darnius, reté homenatge al bisbe de Girona pels delmes que cobrava en aquesta rodalia. Entre aquests delmes figura el de "Sancti Martini de Savayolo". A les "Rations decimarum" s'esmentava la capella de "Savagol" l'any 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi del final del S XIV, l'esglèsia de La Vajol s'esmenta como a sufragània de la Parròquia d'Agullana, condició que ha perdut al llarg del temps.
Sant Martí de La Vajol, que tenia sacerdot resident al S. XIV, el perdè posteriorment i no en tornarà atenir fins el S. XIX.
En una visita pastoral de l'any 1704 es diu que el poble havia quedat redüit, però que en aquell moment la població anava en augment i tenia quaranta casas. El lloc havia format part del comtat de Besalù.
L' esglesia de Sant Martí de La Vajol és d'una nau amb absis semicircular. Pertany al període ROMANIC III. En la façana occidental s'hi afegeix, exteriorment, una casa no molt antiga.
|
|
|
No és visible la finestra de doble esqueixada, l'única obertura que posseïa aquest mur. Al seu damunt s'adreça un cloquer de cadireta format per tres pilars, tres closes amb dos arcs de quart de cercle.
Aquest campanar, de carreus i dovelles ben tallats, és coetani a les estructures romàniques de l'edifici. Al mur meridional de la nau hi ha la portalada de tres arcs en degradació, llinda i timpà llis. Les impostes de les arquivoltes i la motllura horitzontal, sobre el llinda, són de secció incorbada.
Es tracta del tipus de porta caraccterístic del romànic avançat, que s'estengué profusament per l'Empordà, el Vallespir, el Rosselló i la Garrotxa els segles XII i XIII.
Al costat de ponent de la portalada hi veiem, en aquest llenç, una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó. A l'extrem de llevant del mur, des de la porta fins a la capçalera, s'hi adossaren capelles laterals d''epoca tardana. El mur nors lateral de la nau no posseïa oberturas i es troba colgat per una capa de remolinat. També s'hi afegiran capelles laterals.
|
|
|
L'absis semicircular queda, extraordinàriament, dins el pati d'una casa. Al centre hi ha una finestra de doble vessant i arc de mig punt. A la part superior del mur conserva la cornisa incorbada.
La capçalera és l'única part del monument on avui es pot veure, sense dificultats, motivades per l'aplicació d'arrebossat de calç, el parament de carreuda.
Els murs románics varen ser sobre pujats als segles XVII-XVIII per un terrabastall, que també degué servir de fortificació; poseeix algunes obertures rectangulars. La volta de la nau és apuntada i seguida. Es construï amb carreus ben esquadrats de petit tamany, que s'afileren. L'arc triomfal és apuntat.
La cornisa de la nau és de secciò incorbada, mentre que la del presbiteri és excorbada. Aquesta darrera ressegueix l'arc de la finestra del fons de la conca abrical. Dues capelles dels segles XVII-XVIII s'obren, mitjançant arcades de mig punt, a cada costat de la nau.
El cor, que té arc rebaixat, és un altre afegitó tardà. Lánterior és, en gran part, cobert d'arrebossat i encalcinat.
El parament, quelcom destruït en els mur laterals, en construir les capelles es conserva perfectament l'absis. Els carreus de granit, ben escairats, solen ser de gran tamany; es disposen en filades ben seguides.
Sant Martí de La Vajol presenta els trets que defineixen les eslglésies del romànic avançat de la comarca que hem agrupat en el període ROMÁNIC III (segles XII-XIII). Una de les característiques essencial dels edificis d'aquest moment evolutiu és l'aparició de els voltes i arcades en forma apuntada.
Els arcs de les obertures són sempre, en canvi, de punt rodó, llinda i timpà apareixen també en aquest període. Tots aquest elements els trobem a Sant Martí de La Vajol
 |
